Exitus Agency

Servei · EU AI Act

Auditoria de transparència IA

Revisem el teu contingut fet amb intel·ligència artificial i et diem, peça a peça, quina ha de portar etiqueta i quina no — amb el raonament per escrit i datat, perquè el puguis arxivar. L’obligació és exigible a tota la Unió Europea des del 2 d’agost del 2026, i en respon qui publica: la marca, no l’eina amb què es va generar.

Què obliga exactament el reglament

L’article 50 del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial no diu que tot allò fet amb IA porti etiqueta. Diu una cosa més concreta, i aquesta diferència és la que es paga o s’estalvia.

L’obligació de revelar afecta les imatges, l’àudio i el vídeo que constitueixen un deep fake: contingut que compleix dues condicions alhora — imita una persona, un lloc o un fet que existeixen, i podria semblar autèntic a qui ho veu. Si en falta qualsevol de les dues, no ho és.

Hi ha dos matisos que gairebé ningú aplica bé. El primer: en obres manifestament artístiques, satíriques o de ficció, la revelació hi és igualment, però d’una manera que no espatlli l’obra. El segon: el text publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès general també hi entra, tret que hi hagi hagut revisió humana i algú n’assumeixi la responsabilitat editorial.

Les sancions per incomplir l’article 50 arriben als 15 milions d’euros o al 3% de la facturació mundial, la xifra que sigui més alta.

Què t’entreguem

  • Un inventari de les peces generades o manipulades amb IA que publiques: web, campanyes, xarxes, catàleg, àudio.
  • Un veredicte per peça: porta etiqueta, no en porta, o és un cas límit — i per què, amb l’article aplicat.
  • El text de l’etiqueta quan cal, i on posar-la perquè compleixi sense arruïnar la peça.
  • Un document datat i arxivable. Si algú t’ho pregunta d’aquí a dos anys, la resposta ja està escrita i amb data anterior a la pregunta.

Quan la resposta és que no necessites res

Passa sovint, i ho diem igual. Una il·lustració clarament sintètica no imita res que existeixi. Una veu que no suplanta ningú concret, tampoc. Un render estilitzat d’un producte, segons com estigui fet, pot quedar-ne fora — i una fotografia sintètica del mateix producte, dins.

Una auditoria que sempre conclou «etiqueta-ho tot» no és una auditoria: és una pòlissa de por. El valor és saber on és la ratlla.

Una nota honesta: no som un despatx d’advocats. El veredicte és tècnic i documental, i està pensat per sostenir una conversa amb el teu, no per substituir-la.

Preguntes freqüents

Qui és responsable d’etiquetar: l’agència o l’anunciant?

Qui publica. Normalment la marca o l’anunciant, no el proveïdor de l’eina amb què es va generar el contingut. Que ho hagi fet una agència no trasllada la responsabilitat.

Què compta com a deep fake segons l’EU AI Act?

Contingut que compleix dues condicions alhora: imita alguna cosa que existeix, i podria semblar autèntic a una persona. Si en falta qualsevol de les dues, no ho és. Un render clarament estilitzat no ho és; una fotografia sintètica d’un producte real, sí.

L’etiqueta ha de ser visible?

La revelació ha de ser clara i perceptible per a qui rep el contingut, i com a molt tard en el primer contacte amb la peça. En obres manifestament artístiques o satíriques s’admet una forma que no espatlli l’obra, però existir, existeix.

Afecta també el contingut que vaig publicar abans d’agost del 2026?

Si continua publicat, sí: l’obligació mira el que és a la vista avui, no la data en què es va fer. Per això l’inventari comença pel que ja és en línia.

Comencem per l’inventari?

Explica’ns què publiques i amb què ho generes. La primera resposta acostuma a ser una llista curta de peces que sí, i una llista llarga de peces que no.

Escriu-nos →