Què obliga exactament el reglament
L’article 50 del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial no diu que tot allò fet amb IA porti etiqueta. Diu una cosa més concreta, i aquesta diferència és la que es paga o s’estalvia.
L’obligació de revelar afecta les imatges, l’àudio i el vídeo que constitueixen un deep fake: contingut que compleix dues condicions alhora — imita una persona, un lloc o un fet que existeixen, i podria semblar autèntic a qui ho veu. Si en falta qualsevol de les dues, no ho és.
Hi ha dos matisos que gairebé ningú aplica bé. El primer: en obres manifestament artístiques, satíriques o de ficció, la revelació hi és igualment, però d’una manera que no espatlli l’obra. El segon: el text publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès general també hi entra, tret que hi hagi hagut revisió humana i algú n’assumeixi la responsabilitat editorial.
Les sancions per incomplir l’article 50 arriben als 15 milions d’euros o al 3% de la facturació mundial, la xifra que sigui més alta.
Qui en respon, davant de qui i amb quina norma
La norma és el Reglament (UE) 2024/1689, el Reglament d’Intel·ligència Artificial (RIA, o AI Act). És un reglament europeu: s’aplica directament, sense necessitat de transposició.
L’article 50 reparteix les obligacions entre dues figures, i confondre-les és l’error més car d’aquesta matèria:
- El proveïdor és qui desenvolupa i posa al mercat el sistema d’IA. Li correspon el marcatge en format llegible per màquina que permet detectar l’origen sintètic del contingut.
- El responsable del desplegament (deployer) és qui fa servir el sistema i publica el resultat. És la posició de gairebé qualsevol marca, i és la que auditem: l’obligació de revelar al públic que el contingut és artificial recau aquí.
L’autoritat de vigilància del mercat a Espanya és l’AESIA (Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial), creada pel Reial decret 729/2023 i amb seu a la Corunya. El règim sancionador és el de l’article 99 del Reglament, i el projecte de llei orgànica espanyola que l’aterra —aprovat pel Consell de Ministres el 26 de maig del 2026— designa l’AESIA com a autoritat principal.
Dues dates que convé no barrejar: les obligacions de transparència de l’article 50 són aplicables des del 2 d’agost del 2026. Els proveïdors de sistemes ja introduïts al mercat abans d’aquesta data tenen fins al 2 de desembre del 2026 per complir l’article 50.2. Aquest període transitori és del proveïdor, no del responsable del desplegament: qui publica ja hi està obligat.
El que entreguem és la traçabilitat documental d’aquest compliment: què s’ha revisat, amb quin criteri i en quina data.
Què t’entreguem
- Un inventari de les peces generades o manipulades amb IA que publiques: web, campanyes, xarxes, catàleg, àudio.
- Un veredicte per peça: porta etiqueta, no en porta, o és un cas límit — i per què, amb l’article aplicat.
- El text de l’etiqueta quan cal, i on posar-la perquè compleixi sense arruïnar la peça.
- Un document datat i arxivable. Si algú t’ho pregunta d’aquí a dos anys, la resposta ja està escrita i amb data anterior a la pregunta.
Quan la resposta és que no necessites res
Passa sovint, i ho diem igual. Una il·lustració clarament sintètica no imita res que existeixi. Una veu que no suplanta ningú concret, tampoc. Un render estilitzat d’un producte, segons com estigui fet, pot quedar-ne fora — i una fotografia sintètica del mateix producte, dins.
Una auditoria que sempre conclou «etiqueta-ho tot» no és una auditoria: és una pòlissa de por. El valor és saber on és la ratlla.
Una nota honesta: no som un despatx d’advocats. El veredicte és tècnic i documental, i està pensat per sostenir una conversa amb el teu, no per substituir-la.
Ho prefereixes fer tu? Hem escrit la guia sencera i és gratuïta: com complir l’article 50 pas a pas — la taula de casos amb el seu veredicte, els textos d’etiqueta llestos per copiar i el registre de quatre columnes que cal guardar.