Guia · EU AI Act
Com complir l’article 50 de l’AI Act
El Digital Omnibus va endarrerir el règim d’alt risc fins al desembre del 2027. No va endarrerir l’article 50. Si la teva empresa publica res fet amb intel·ligència artificial, l’obligació de dir-ho ja és vigent — des del 2 d’agost de 2026. Aquesta guia és el que fem nosaltres en una tarda: l’inventari, el veredicte peça a peça, els textos d’etiqueta i el registre. Sense pànic i sense comprar res.
S’ha endarrerit l’AI Act? A tu, no
La confusió és recent i té data. El Digital Omnibus —Reglament (UE) 2026/1744, publicat al Diari Oficial el 24 de juliol de 2026 i vigent des del 27— va moure terminis del Reglament d’Intel·ligència Artificial. Els titulars van dir «la UE endarrereix l’AI Act» i moltes empreses van respirar.
El que es va endarrerir és el règim d’alt risc: els sistemes autònoms passen al 2 de desembre de 2027, i els que van incorporats com a component de seguretat en productes ja regulats, al 2 d’agost de 2028. Si la teva empresa no fabrica ni ven sistemes d’IA, allò no t’afectava abans i no t’afecta ara.
L’article 50 —les obligacions de transparència— no es va tocar. Continua sent aplicable des del 2 d’agost de 2026. L’única pròrroga que queda és estreta i no és teva: els sistemes ja introduïts al mercat abans d’aquella data tenen fins al 2 de desembre de 2026 per complir el marcatge de l’article 50.2, i aquell marcatge correspon a qui desenvolupa el sistema, no a qui hi publica.
Dit en curt: el termini que t’importava ja ha passat.
No és una obligació: en són quatre
L’article 50 se cita com si fos una sola regla. Són quatre deures diferents, amb destinataris diferents, i separar-los és el que converteix un problema difús en una tarda de feina.
- 50.1 — Avisar que parlen amb una màquina. Si tens un xat, un assistent o una veu automàtica que atén persones, cal dir-ho. Llevat que sigui obvi per a qualsevol en aquell context.
- 50.2 — Marcatge llegible per màquina. El contingut sintètic ha de portar una marca tècnica que en permeti detectar l’origen. Això és del proveïdor: qui desenvolupa i comercialitza el sistema. No és feina teva.
- 50.4 — Revelar-ho al públic. Els deep fakes i, en certs casos, el text informatiu publicat. Aquí hi ha gairebé tota la feina d’una empresa normal.
- 50.3 — Reconeixement d’emocions i categorització biomètrica. Si fas servir sistemes que llegeixen emocions o classifiquen persones per trets biomètrics, cal informar-ne qui s’hi exposa. Poques empreses ho fan servir, però qui ho fa de vegades no ho sap.
Si publiques contingut i atens clients, et toquen el 50.1 i el 50.4. Els altres dos, amb molta probabilitat, no.
L’inventari d’una tarda
Comença pel que ja està publicat, no pel que faràs. L’obligació mira el que és a la vista avui. Obre el web, les xarxes, el catàleg i les campanyes vives, i classifica.
El criteri del deep fake són dues condicions alhora: la peça imita una persona, un lloc o un fet que existeixen, i podria semblar autèntica a qui la veu. Si en falta qualsevol de les dues, no ho és. Aquesta taula és la que fem servir:
| El que publiques | Etiqueta? | Per què |
|---|---|---|
| Xat o assistent al web | Sí | Article 50.1. Abans del primer missatge, no a l’avís legal. |
| Foto de producte retocada amb IA (llum, fons, neteja) | No | Edició, no suplantació. El producte existeix i és el que és. |
| Fotografia sintètica d’un producte o local que existeix | Sí | Imita una cosa real i passa per autèntica. Les dues condicions. |
| Render o il·lustració clarament estilitzada | No | Ningú no la confon amb una fotografia. |
| Veu sintètica de locució, sense imitar ningú | No | No suplanta cap persona concreta. El 50.1 sí que s’aplica si atén trucades. |
| Veu clonada d’una persona real | Sí | Suplantació directa. I compte amb el dret d’imatge, que és una altra norma. |
| Vídeo amb cara o veu d’empleats, client o famós | Sí | Deep fake de manual, encara que la intenció sigui amable. |
| Vídeo d’arxiu generat, sense persones reconeixibles | Segons | Depèn de si el lloc o el fet existeixen i es reconeixen. |
| Text de bloc o de producte escrit amb IA | Segons | Hi entra si informa el públic sobre assumptes d’interès general. Se’n salva amb revisió humana i responsabilitat editorial. Un text comercial normalment en queda fora. |
| Traducció automàtica del teu propi web | No | No genera contingut nou ni imita res. |
| Resums, actes i esborranys interns | No | No es publiquen. L’article 50 parla del que arriba al públic. |
La columna del mig no és un dictamen jurídic: és el criteri tècnic amb què treballem. El que és dubtós és poc i sol ser a les dues files marcades «segons».
Què cal escriure exactament
La revelació ha de ser clara, perceptible i en el primer contacte amb la peça. No val enterrada a l’avís legal ni a la tercera pantalla. Això és el que hi posem, i on:
Xat o assistent
«Estàs parlant amb un assistent automàtic. Si necessites una persona, escriu humà.»
Visible abans del primer missatge de l’usuari, dins la finestra del xat.
Imatge
«Imatge generada amb intel·ligència artificial.»
Al peu de foto, a l’alt i —si la peça circula sola per xarxes— retolada damunt la imatge mateixa. Un peu que es perd en compartir no compleix.
Vídeo
«Aquest vídeo conté imatge i veu generades amb intel·ligència artificial.»
Als primers segons, en pantalla, i repetit a la descripció de la publicació.
Àudio i locució
«Veu generada amb intel·ligència artificial.»
Dit al principi de la peça, no només escrit a la descripció. Qui escolta un àudio no llegeix.
Tres coses que fallen sempre: posar l’etiqueta només a la pàgina i no a la peça que es comparteix; escriure-la en un idioma diferent del de la peça; i confiar en la marca d’aigua automàtica de l’eina, que és l’article 50.2 del proveïdor i no substitueix el que has de dir tu.
Els dos casos que gairebé tothom falla
L’obra artística. En contingut manifestament artístic, creatiu, satíric o de ficció, la revelació existeix igualment. El que canvia és la forma: s’admet d’una manera que no faci malbé l’obra. És a dir, als crèdits o a la fitxa, no retolada damunt el pla. Molta gent llegeix l’excepció com una exempció, i no ho és.
El text d’interès general. El text publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès general entra dins l’obligació. La sortida és concreta: que hi hagi hagut revisió humana i que algú assumeixi la responsabilitat editorial. Les dues coses, i per escrit en algun lloc. Una empresa amb bloc d’actualitat ho necessita; un catàleg de producte, no.
Una nota honesta: no som un despatx d’advocats. Això d’aquí és criteri tècnic i documental, pensat per sostenir una conversa amb el teu, no per substituir-la.
El full que t’estalvia el problema
El que es reclama, quan es reclama, no és l’etiqueta: és la documentació que ho vas pensar. I una decisió datada després de la pregunta no val. Quatre columnes en un full de càlcul fan el fet:
- La peça i on és. Una URL o un nom de fitxer.
- Amb què s’ha fet. Eina i, si ho saps, versió.
- El veredicte i el motiu. «Porta etiqueta — imita un local real.» Una línia.
- Data i qui ho va decidir. La part que la gent oblida i l’única que dona valor a la resta.
Un full de vint files fet avui val més que un informe de cent pàgines fet el dia que t’ho pregunten. I l’inventari es manté sol si s’actualitza en publicar, no en una revisió anual.
Qui ho reclama i amb què
La norma és el Reglament (UE) 2024/1689, modificat pel Reglament (UE) 2026/1744. És un reglament europeu: s’aplica directament, sense necessitat de transposició.
A l’Estat espanyol l’autoritat de vigilància del mercat és l’AESIA —Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial—, creada pel Reial decret 729/2023 i amb seu a la Corunya. El règim sancionador és el de l’article 99 del Reglament: incomplir l’article 50 arriba als 15 milions d’euros o al 3% de la facturació mundial, la xifra que sigui més alta. El projecte de Llei orgànica espanyola que ho aterra, aprovat pel Consell de Ministres el 26 de maig de 2026, designa l’AESIA com a autoritat principal. L’AEPD conserva el seu paper en biometria i dades personals.
Per a una empresa petita o mitjana, el risc realista no és la multa màxima: és el requeriment. Algú pregunta, i cal contestar amb papers. El Digital Omnibus, de fet, va introduir una certa modulació de sancions per a les empreses més petites — però l’obligació de contestar no es modula.
Quan no cal fer res
Passa sovint. Una empresa que fa servir IA per escriure fitxes de producte, traduir el seu web, retocar fotos de catàleg i resumir reunions no ha d’etiquetar res. Si a més té un xat al web, li toca una línia de text i prou.
Si l’inventari et surt a zero, la feina no ha estat inútil: ara tens per escrit i datat per què és a zero. Això és exactament el que es demana.
I a l’inrevés: una auditoria que conclou «etiqueta-ho tot» no és una auditoria, és una pòlissa de por. El valor és saber on és la ratlla.
I si prefereixes que ho fem nosaltres
Auditoria de transparència IA. L’inventari, el veredicte peça a peça i el document datat i arxivable. Això de la guia, fet i signat.
Et troba la IA? Una altra pregunta ben diferent: si ChatGPT, Gemini o Perplexity citen la teva empresa quan algú pregunta pel teu sector. L’escàner és gratuït.
Preguntes freqüents
El Digital Omnibus ha endarrerit l’article 50?
No. El Reglament (UE) 2026/1744, vigent des del 27 de juliol de 2026, va endarrerir el règim d’alt risc al 2 de desembre de 2027 i al 2 d’agost de 2028, però va deixar l’article 50 intacte. Les obligacions de transparència són aplicables des del 2 d’agost de 2026.
Què passa amb el termini del 2 de desembre de 2026?
És la pròrroga per al marcatge llegible per màquina de l’article 50.2, i només per a sistemes ja introduïts al mercat abans del 2 d’agost de 2026. Aquell deure és del proveïdor del sistema. Si tu publiques amb una eina d’un tercer, no és el teu termini: tu ja hi estàs obligat.
He d’etiquetar els textos que escric amb IA?
Normalment no. L’obligació abasta el text publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès general, i se’n salva amb revisió humana i responsabilitat editorial assumida. Una fitxa de producte, una pàgina de servei o un correu comercial en queden fora.
I les fotos de producte retocades amb IA?
Retocar llum, fons o imperfeccions és edició: no cal etiqueta. Generar de zero una fotografia que sembla real d’un producte o d’un local que existeixen, sí. La frontera és si imita una cosa real i podria passar per autèntica.
On es posa exactament l’etiqueta?
Al primer contacte amb la peça i de manera perceptible: als primers segons d’un vídeo, en començar un àudio, al peu i damunt la imatge si circula sola, i abans del primer missatge en un xat. A l’avís legal no compleix.
Em serveix la marca d’aigua que hi posa l’eina?
Per a l’article 50.2, que és del proveïdor, sí. Per a la teva obligació de revelar-ho al públic, no: són dues coses diferents. Que el fitxer porti metadades no vol dir que l’usuari estigui informat.
Què he de guardar i durant quant de temps?
Peça, eina, veredicte amb el seu motiu, data i qui ho va decidir. Mentre la peça continuï publicada, com a mínim. El valor és que la data sigui anterior a la pregunta.
Això afecta el contingut que vaig publicar abans d’agost de 2026?
Si continua publicat, sí. L’obligació mira el que és a la vista avui, no la data en què es va fer. Per això l’inventari comença pel que ja és en línia.
Última revisió: 2026-10-02 · Aquesta guia parla d’una norma en moviment. La revisem cada mes.